El Desheretament és un concepte legal que té efectes estrictament sobre les herències, i comporta l’exclusió d’una persona de l’herència, així com també la privació respecte la part de legítima que per la seva condició li correspondria.

Causes de Desheretament.

El Desheretament just es formalitza per la persona que vol desheretar mitjançant testament, codicil o pacte successori. A l’hora de formalitzar-se, s’han d’expressar les causes del desheretament de la manera més extensa i justificada possible per evitar futurs problemes.  

Drets successoris del cònjuge o parella:

1. Drets a causa d'una successió sense testament
2. Dret a la quarta vidual
3. Dret a l'any de plor
4. Dret a la pensió de viudetat

És una forma més d'acceptar l'herència; si bé, aquesta forma ens permet assegurar-nos que no haurem de fer front a aquells deutes que tingués el causant amb el nostre propi patrimoni.

El que es pretén amb aquesta fórmula és que els deutes que tingués el causant es paguin única i exclusivament amb el patrimoni de l'herència.

Així doncs, la diferència entre una herència a benefici d'inventari i una herència acceptada pura i simplement, és que; en el primer cas, l'hereu pagaria els deutes i càrregues del causant només amb els béns que hi ha a l'herència; en el segon cas, l'hereu es converteix en responsable de tots els deutes del causant, responent amb el seu propi patrimoni.

Qui administra l’herència quan mort el testador, si no es diu res, s’entén que és l’hereu. No obstant, el Codi Civil de Catalunya ofereix al testador la possibilitat de nombrar especialment a una persona de confiança perquè s’ocupi de representar la seva voluntat un cop mori, fent complir i executant la successió de la seva massa hereditària. Aquesta persona és la figura del MARMESSOR. I pot ser tant una persona com una Institució.

La designació del marmessor es pot fer pel testador en el testament (MARMESSOR testamentari) o bé les persones interessades poden demanar-ho al jutge (MARMESSOR datiu). 

Incís sobre l’efecte del covid-19 en la tramitació.

L’adquisició de béns i drets mitjançant herència, llegat o qualsevol altre títol successori són objecte de tributació per una sèrie d’impostos. 

1.- Principalment, l’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS (ISD) d’àmbit autonòmic. El termini de presentació serà de SIS MESOS a comptar des del dia de la defunció de la persona que causa la successió. 

En tot cas, es pot sol·licitar una pròrroga de SIS MESOS MÉS pel termini de presentació, sempre i quan es sol·liciti dins els cinc primers mesos del termini de presentació. La pròrroga comporta l’obligació de pagar l’interès de demora corresponent, meritat des de la finalització del període voluntari fins el dia de l’autoliquidació. 

Mesures a causa del COVID-19

Hi ha una sèrie de tràmits administratius, notarials i judicials que hem de seguir davant qualsevol defunció.

En primer lloc, haurem de deixar un termini de 2-3 setmanes des de la defunció per a poder sol·licitar el Certificat de Defunció. Amb aquest certificat podrem sol·licitar el Certificat d'Últimes Voluntats que ens permetrà saber si el causant (mort) va atorgar o no testament i, en cas d'haver-ho realitzat, aquest mateix Certificat ens indicarà quin va ser l'últim realitzat i davant quin Notario es va signar per a poder sol·licitar-li una còpia d'aquest.

Al despatx ARIASADVOCATS ens arriben molts clients que pregunten sobre el testament i la gestió de la seva herència però en molts casos no coneixen la totalitat de drets que els hi pot correspondre per la seva vinculació amb el causant.

El dret a la Quarta Falcídia és un d’ells.

Què és la Quarta Falcídia?

Què és la legítima?

La legítima és aquella porció dels béns del testador de la qual no hi pot disposar perquè la llei la reserva per determinats hereus designats per la legislació, anomenats també “hereus forçosos”, podent coincidir aquests amb els hereus designats pel testador o no.

La legítima depèn en tot cas de la legislació que regeixi a l’herència que estiguem parlant. La designació de legitimaris, la quantia de la mateixa i el període de reclamació variarà depenent de quina sigui la legislació que correspongui. 

A Catalunya es troba regulada pel Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, els articles 451-1 i següents.