Extinció pensió d’aliments un cop finalitzat els estudis universitaris
Tot progenitor i progenitora està obligat a satisfer al seu fill o filla l’indispensable pel seu manteniment, incloent-se en aquest cas l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica; així com també la seva formació quan aquest és menor d’edat i, un cop assolida la majoria d’edat, la continuació de la mateixa si no l’ha acabada abans per una causa no imputable al mateix.
Quan es dóna una separació o divorci entre els pares/mares s’obliga a establir a través del conveni regulador una quantia de diners en concepte de la pensió d’aliments a la qual estan obligats a sufragar pel fill/a en qüestió.
Com a norma general, la pensió d’aliments establirà una quantia fixa per cobrir les necessitats d’habitatge, aliments, vestit i educació de fill/a, quedant la resta com a despeses extraordinàries que necessitaran el consentiment d’ambdós progenitors.
Si bé, quan arriba la majoria d’edat, una causa que acostuma a ser motiu de discussió és: què passa si el meu fill/a ja ha assolit la seva educació principal però segueix sent independent econòmicament?
Les sentències del Tribunal Suprem han sentat abundant jurisprudència al respecte i, recentment, l’Audiència Provincial de Pontevedra ha considerat en una resolució que el fet d’haver finalitzat un cicle formatiu - en aquest cas de mecànica - és raó suficient i adequada per sol·licitar la modificació de les mesures i extingir la pensió d’aliments.
Així mateix, i d’acord amb reiterades sentències dels més Alts Tribunals, amb la majoria d’edat, els fills/es optenen plenitut dels seus drets, però també determinades obligacions, i es considera que els progenitors/es ja no els hi deuen una prestació incondicional amb el paràmetre del nivell de vida.
Les recents sentències són especialment cuidadoses amb el transcurs del temps i tenen en consideració com a modificació de les circumstàncies que la finalització d’un curs formatiu i de possibilitat, per tant, d’inserció al mercat laboral és causa per extingir la pensió d’aliments. I considera que no pot ser repercutible al progenitor/a ni situacions de desinterés en la incorporació, ni ocultació d’ingressos en l’economia submergida, ni tampoc la formació mitjançant segons o tercers graus o cursos complementaris que siguin perfectament compatibles amb la vida laboral o no siguin necessaris.