L’AP de Barcelona ha posat fi a la llacuna legal que dispensava als bancs a cobrar comissions dels comptes bancaris oberts pel pagament dels préstecs hipotecaris
El cobrament per part de les entitats bancàries de comissions en el servei de manteniment de comptes corrents creades exclusivament pel pagament de préstecs hipotecaris, sempre ha estat considerat en els informes i circulars del Banc d’Espanya com una actuació contraria a les bones pràctiques i usos bancaris.
No obstant, amb l’entrada en vigor de l’Ordre EHA /2899/2011, de 28 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris, es va deixar la fixació de les comissions en mans de la lliure negociació entre l’entitat bancària i la part dèbil - el client - , amb la única obligació pels bancs de respectar les exigències de transparència que imposava l’Ordre. A partir de llavors, ha estat freqüent la mala praxis per part de les entitats bancàries que, considerant al client “suficientment protegit” amb les garantíes derivades de la nova normativa, cobrava igualment comissions als comptes destinats únicament al pagament de les hipoteques; essent els clients qui havien de sol·licitar a l’entitat bancària en qüestió la retrocessió de la comissió en cada cas repercutida, perquè es comprovés l’ús del compte i, un cop comprovat, l’entitat retornés els diners que s’havien cobrat a raó de considerar-se una comissió indeguda.
Finalment aquesta pràctica ha estat elevada al control del cos judicial i, el passat 31 de gener de 2019, la Secció 15ª de l’Audiència Provincial de Barcelona hi va posar fi a través de la Sentència nº 128/2019. La Sala ha declarat totalment abusiva la pràctica que duen a terme els bancs amb les clàusules que domicilien el pagament de préstecs hipotecaris en comptes bancaris de la mateixa entitat prestamista, per considerar-se comptes amb una utilitat purament instrumental que tenen com a única finalitat procedir al pagament i sense representar cap mena de servei per part de l’entitat.
A l’empara del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris, i altres lleis complementàries, es declara la nul·litat de la pràctica bancària consistent en cobrar reiteradament comissions indegudes als clients. La Sentència matitza deixant molt clar que l’abusivitat no es troba en la incorporació d’una clàusula contractual que obliga al client a obrir un compte bancari en l’entitat que concedeix la hipoteca, sinó que es troba en la pràctica que els Bancs realitzen al cobrar comissions indegudes en aquells comptes oberts que fossin adreçats solament per gestionar el pagament dels préstecs hipotecaris.
Amb aquesta diferenciació es fa que es mantingui la vigència del contracte, declarant nul·la la pràctica de la clàusula, però no la clàusula en si mateixa, la qual segueix sent vàlida i, en conseqüència, també la relació contractual. A més a més, és interessant la conclusió de la Sentència que obliga a les entitats bancàries a resarcir als clients pels danys morals causats en motiu del patiment constant del consumidor al haver hagut d’anar reclamant de forma reiterada la devolució de les comissions indegudament cobrades. En relació als fets de la resolució, la indemnització es va valorar en 500 €.