La universitat privada en la pensió d'aliments

 
La pensió d’aliments que es fixa quan es produeix un divorci a favor dels fills/es en cas que n’hi hagin, s’interessa per cobrir totes aquelles despeses indispensables per sosteniment, habitació, vestit i assistència mèdica; comprenent també l’educació. Les despeses s’abonaran de forma fixa, en el cas d’aquelles anomanades “ordinàries” , o de forma puntual, pel cas que formin part de les despeses “extraordinàries”.
 
Les despeses ordinàries corresponen a totes aquelles despeses previsibles, periòdiques i necessàries pel sosteniment dels fills/es. La jurisprudència ens diu que seran les d’alimentació, vivenda digna, assistència mèdica, roba i altres ensers personals, oci propi dels fills/es i les despeses que es produeixin per la seva educació i formació. El total d’això serà l’import que s’haurà d’abonar entre els progenitors de forma mensual. 
 
Les despeses extraordinàries tenen a veure amb aquelles despeses que es produeixin de forma eventual i sense que puguin ser previsible. N’hi haurà les necessàries, com poden ser tractaments mèdics no coberts per la seguretat social i que s’haurà de fer front de forma innegable; però també hi haurà les NO necessàries, les quals es consideren que no són imprescindibles i requeriran el previ consentiment de l’altre progenitor. 
 
Si bé la llei regularitza la pensió d’aliments i els conceptes alhora de fixar la quantia i diferencia unes despeses de les altres, el cert és que la jurisprudència ha hagut de reforçar les definicions d’aquestes despeses. 
 
Una de les últimes doctrines generades ha estat per part de l’Audiència Provincial de Madrid en relació amb les despeses universitàries pel cas que un fill/a vulgui accedir a un centre privat, i la diferència de cost amb les universitats públiques.
 
La Sala de l’Audiència Provincial de Madrid, per mitjà d’interlocutòria nº501/2020, de 28 de setembre, ha resolt que la circunstancia de que un/a fill/a en comú canviï a estudiar en una universitat privada, no converteix aquestes despeses en extraordinàries, sinó que es consideren despeses previsibles, periòdiques i no excepcionals. I, per tant, produirà una modificació de la pensió d’aliments acordada que, en cas d’oposició per l’altra part, caldrà modificar-la a través del corresponent procediment de modificació de mesures com a canvi substancial de les circumstàncies.