Extinció pensió d´Aliments per falta de relació parental
EL TRIBUNAL SUPREM INCORPORA UNA NOVA CAUSA D’EXTINCIÓ DE LA PENSIÓ ALIMENTICIA: LA MALA RELACIÓ FAMILIAR
La pensió d’aliments és el que comunament es coneix com l’import al que han de fer front els progenitors pel sosteniment dels seus fills, això significa tot allò relacionat amb els aliments, la salut, la vestimenta, la vivenda i l’educació. Aquesta obligació constitueix un deure fonamental recollit dins l’article 39 de la Constitució Espanyola: “Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills haguts dins i fora del matrimoni, durant la seva minoría d’edat i en els demés casos que procedeixi legalment”. Així mateix, també hi ha el cas en què l´obligació es doni entre progenitors o altres membres ascendents de la família.
Aquest deure recau en el principi de solidaritat familiar, el qual existirà sempre i quan hi hagi una vinculació conjugal o de parentesc entre l’alimentant i l’alimentat, i serà exigible quan la persona que té dret a percebre’ls els necessiti per subsistir, tenint en compte en tot cas: a) les necessitats de l’alimentat, considerant el seu estatus social i les seves condicions socials, i b) les possibilitats econòmiques del alimentant, en relació a la seva capacitat econòmica i de treball (article 147 i 148.1 del Codi Civil).
L’obligació de satisfer una pensió d’aliments, però, finalitza quan es donen les causes enumerades a l’article 152 del Codi Civil, i que són, entre d’altres: la mort del alimentista; un canvi de circumstàncies que suposi una millor fortuna per al alimentista i que faci innecessària la pensió, o un canvi que suposi una reducció de capacitat econòmica per part de l’alimentant la qual comporti la impossibilitat d’atendre a les seves propies necessitat i les de la seva família; també s’extingirà quan es desheredi al alimentista o també quan, en el cas que figuri el fill com a alimentista, la necessitat de rebre la pensió tingui com a causa la mala conducta o falta d’aplicació al treball per part d’aquest últim.
No obstant l’anterior, la recent sentència del Tribunal Suprem nº 104/2019 del 19 de febrer del 2019 ha afegit una nova causa d’extinció d’aquelles pensions a favor dels fills majors d’edat: la manca de vincle familiar i la negativa a donar suport o qualsevol altra tipus d’ajuda, per causa exclusivament imputable al alimentista, quan aquest sigui major d’edat.
Per resoldre, el Tribunal Suprem s’ha acollit a la legislació catalana i ha aplicat l’article 451.17 del Codi Civil de Catalunya el qual inclou com a causa de desheretament “l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari”. El Tribunal considera la visió del legislador català més adaptada a la realitat social i interpreta el principi de solidaritat familiar com una obligació que també ha de recaure als descendents majors d’edat.
En conseqüència, la Sala considera que el dret a la pensió d’aliments prové i es fonamenta en els vincles parentals i que, per tant, en aquells casos en què els fills voluntàriament hagin renunciat a les relacions familiars amb l’alimentant, el benefici a aquesta institució jurídica haurà perdut el seu significat i la percepció d’aquesta pensió d’aliments s’haurà de considerar com un enriquiment injust.
Tanmateix la sentència aplica aquest criteri en el cas que els fills siguin majors d’edat, doncs entén que quan aquests siguin menors l’obligació es considerarà un deure inherent a la filiació i incondicional, amb independència del grau de relació entre l’alimentant i l’alimentista.
Aquest raonament comporta com a conseqüència que els Tribunals entrin a valorar en el procediment sobre circumstàncies estrictament personals. Per entrar-les a valorar, el Suprem adverteix sobre la necessitat de fer una pràctica extensiva de la prova alhora d’acreditar la causa, ja que farà falta una interpretació rígida i restrictiva alhora de conèixer la realitat dels fets. La falta de relació entre el progenitor i els seus fills majors d’edat haurà de ser principal, rellevant, de gran intensitat, i manifestament imputable a aquests últims sense cap tipus de dubte.
El nou criteri incorporat implica que els Tribunals començaran a ser més restrictius alhora de concedir els beneficis de la justícia, doncs volen evitar el que es coneix com un “abús de dret”.